PRÒLEG

Una ciutat que cal caminar

Hi ha ciutats que es poden explicar a partir d’un monument. D’altres, a partir d’un paisatge, d’una activitat econòmica o d’un personatge.

Mataró és més difícil de resumir.

És una ciutat romana i medieval, marinera i industrial, burgesa i obrera, modernista i contemporània. És una ciutat de mar, però també de muntanya; una ciutat amb un passat agrícola que es va transformar radicalment amb la indústria; una ciutat que va participar en el comerç amb Amèrica i que, el 1848, es va convertir en protagonista d’un dels grans episodis de la modernització de la Península Ibèrica.

La Mataró actual és el resultat d’aquest llarg procés.

Amb 22,53 km² de superfície, la ciutat comptava amb 131.370 habitants a 1 de gener de 2025, segons Idescat. La densitat, de 5.830,9 habitants per km², explica també una de les seves característiques actuals: una ciutat compacta, intensament urbanitzada, però situada en un territori on el mar i la Serralada Litoral continuen sent elements fonamentals del paisatge.

Per entendre Mataró, però, cal anar molt més enrere.

Cal tornar a Iluro.

CAPÍTOL I

Iluro, el primer rostre de la ciutat

Cap a la primera meitat del segle I abans de Crist va néixer Iluro, la ciutat romana que constitueix l’origen urbà de l’actual Mataró.

La ciutat es va establir sobre una petita elevació de la plana litoral, aproximadament en l’espai que avui ocupa el centre històric. Iluro formava part del territori dels laietans i va quedar integrada en l’organització política i econòmica de la Hispània romana.

No era simplement un petit assentament.

Iluro articulava un territori agrícola considerable i mantenia una activitat econòmica relacionada amb la producció de vi. La vinya, l’elaboració del vi i la seva exportació formaven part de l’economia de la regió.

Un dels testimonis més extraordinaris d’aquest passat és la vil·la romana de Torre Llauder.

El jaciment conserva les restes d’una important vil·la romana. La construcció principal correspon a l’època d’August, mentre que anteriorment l’indret havia estat ocupat per una cella vinaria, relacionada amb la producció i exportació de vi i amb la fabricació d’àmfores.

Torre Llauder permet imaginar una Mataró molt diferent de l’actual: una plana agrícola, vinyes, explotacions rurals i una ciutat romana connectada amb les rutes comercials mediterrànies.

Una ciutat desapareguda

Amb la crisi de l’Imperi Romà, Iluro va perdre progressivament importància.

La ciutat romana no va desaparèixer d’un dia per l’altre, però la seva estructura urbana es va anar transformant fins que aquell món va deixar de funcionar com ho havia fet durant segles.

Durant molt temps, les restes d’Iluro quedarien ocultes sota la ciutat posterior.

I, d’alguna manera, Mataró començaria a construir-se sobre la seva pròpia memòria.

CAPÍTOL II

De l’edat mitjana a la vila de Mataró

Després del món romà apareix un llarg període en què les fonts són molt més escasses.

La documentació torna a oferir testimonis de Mataró a partir de l’edat mitjana. El topònim d’Alarona apareix documentat l’any 801, i posteriorment es desenvoluparà el nucli que acabarà donant lloc a la Mataró medieval.

La població es va anar estructurant al voltant de Santa Maria, que es convertirà en un dels grans centres de la vida local.

La Mataró medieval era essencialment una comunitat rural. L’agricultura, la vinya i les activitats vinculades al territori constituïen la base de l’economia.

Però la vila aniria guanyant autonomia.

L’any 1424, durant el regnat d’Alfons el Magnànim, Mataró va passar a ser considerada carrer de Barcelona. Aquest fet va significar la desvinculació del domini feudal i la incorporació a la jurisdicció de Barcelona.

Aquest canvi jurídic seria important per al desenvolupament posterior de la ciutat.

Mataró deixava enrere progressivament la condició d’una petita vila sotmesa al poder senyorial i començava el camí cap a una societat urbana més dinàmica.

CAPÍTOL III

El mar sense port

Una de les grans paradoxes de Mataró és que la ciutat ha mantingut una intensa relació amb el mar sense disposar històricament d’un port comercial com el de Barcelona.

Això no va impedir que els mataronins miressin cap al Mediterrani.

Les platges es van convertir en punts d’activitat comercial. Les mercaderies arribaven per mar i es desembarcaven a la costa, establint una connexió amb els circuits comercials mediterranis i atlàntics.

Durant els segles XVIII i XIX, aquesta activitat marítima es va intensificar.

Alguns mataronins van marxar cap a Amèrica.

Era l’època dels qui anaven a «fer les Amèriques».

Alguns van tornar amb fortunes importants. Aquells diners tindrien conseqüències profundes en el futur de la ciutat: contribuirien a l’activitat comercial, a la industrialització i, posteriorment, a la construcció d’edificis que avui formen part del patrimoni modernista de Mataró.

El mar, per tant, no només va proporcionar aliments o comerç.

Va proporcionar capital, contactes i oportunitats.

CAPÍTOL IV

La revolució industrial

Si hi ha un moment que transforma definitivament Mataró, aquest és el segle XIX.

La ciutat passa de tenir una economia fonamentalment agrícola i manufacturera a convertir-se en un dels grans centres industrials del país.

El tèxtil i, especialment, el gènere de punt, seran els grans protagonistes.

La mecanització va introduir noves formes de producció i va modificar completament l’organització del treball.

A mitjan segle XIX, la força del vapor començava a moure la maquinària industrial. Posteriorment, la fabricació de gènere de punt adquiriria una importància extraordinària. L’Enciclopèdia Catalana assenyala que durant el segle XIX Mataró es va consolidar com una ciutat manufacturera i que el gènere de punt es va convertir progressivament en una especialitat característica.

Aquesta indústria no només canviaria l’economia.

Canviaria la ciutat.

Les fàbriques necessitaven treballadors.

I els treballadors necessitaven habitatges.

Mataró començaria a créixer més enllà dels límits tradicionals de la vila.

CAPÍTOL V

El tren de Miquel Biada

El 28 d’octubre de 1848 és una de les dates fonamentals de la història de Mataró.

Aquell dia es va inaugurar la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, considerada la primera línia ferroviària de la Península Ibèrica. El principal impulsor del projecte va ser el mataroní Miquel Biada i Bunyol.

El tren va ser molt més que un nou sistema de transport.

Va representar una nova manera d’entendre les distàncies.

Barcelona i Mataró quedaven connectades per una infraestructura moderna que facilitava el moviment de persones i mercaderies. La indústria mataronina podia disposar d’una connexió terrestre ràpida amb Barcelona i amb les xarxes comercials que s’anaven desenvolupant.

L’Ajuntament de Mataró considera aquesta infraestructura un punt d’inflexió per a la industrialització de la ciutat i del país.

La línia també va incorporar innovacions relacionades amb el telègraf, que van millorar les comunicacions.

El tren va modificar Mataró físicament, econòmicament i socialment.

I encara avui el ferrocarril forma part de la identitat de la ciutat.

La línia que va començar el 1848 continua tenint continuïtat en l’actual corredor ferroviari del litoral.

CAPÍTOL VI

La ciutat obrera i el creixement urbà

La industrialització va generar riquesa, però també va crear noves desigualtats i noves necessitats.

Mataró necessitava mà d’obra.

Persones procedents d’altres territoris van arribar a la ciutat per treballar a les fàbriques. Es van crear nous barris i es va transformar la fisonomia urbana.

La ciutat industrial tenia dues cares.

D’una banda, empresaris, comerciants i propietaris acumulaven capitals i construïen nous edificis.

De l’altra, milers de treballadors depenien directament de les fàbriques.

La vida quotidiana es va organitzar al voltant dels horaris industrials.

El soroll de les màquines, els tallers, les fàbriques i les petites empreses familiars van passar a formar part del paisatge de Mataró.

Aquesta cultura industrial deixaria una empremta que encara és visible avui.

Can Marfà, per exemple, conserva un dels grans testimonis del patrimoni industrial relacionat amb el gènere de punt.

CAPÍTOL VII

Mataró modernista

La prosperitat econòmica de finals del segle XIX va deixar una altra empremta extraordinària: el modernisme.

Mataró és la ciutat natal de Josep Puig i Cadafalch, un dels grans arquitectes del modernisme català.

La seva obra més emblemàtica a la ciutat és probablement la Casa Coll i Regàs, construïda entre 1896 i 1898.

La casa mostra fins a quin punt l’arquitectura podia convertir-se en una expressió de la nova burgesia industrial.

Però el patrimoni arquitectònic de Mataró no es limita a Puig i Cadafalch.

La ciutat conserva també la Nau Gaudí, vinculada a Antoni Gaudí.

L’Ajuntament ha agrupat cinc dels seus principals monuments patrimonials sota la denominació Mataró Cinc Estrelles:

• la vil·la romana de Torre Llauder;
• la Basílica de Santa Maria i el Conjunt dels Dolors;
• la Presó;
• la Nau Gaudí;
• la Casa Coll i Regàs.

Aquest conjunt permet recórrer diversos segles d’història de la ciutat, des de l’època romana fins a la industrialització i el modernisme.

CAPÍTOL VIII

Santa Maria i el cor històric

Si Iluro representa l’origen romà, Santa Maria representa bona part de la memòria religiosa, artística i urbana de la Mataró posterior.

La basílica i el seu entorn han estat durant segles un dels centres de la vida ciutadana.

Especialment extraordinari és el Conjunt dels Dolors, que conserva una de les manifestacions més importants del barroc català vinculades a la ciutat.

Aquí apareix també un altre nom essencial:

Antoni Viladomat.

El conjunt artístic de Santa Maria permet entendre que la història de Mataró no es pot explicar únicament a través de la indústria.

Abans de les fàbriques hi havia una societat amb una intensa vida religiosa, artística i comercial.

I bona part d’aquella ciutat encara es pot llegir en els carrers del centre.

CAPÍTOL IX

La presó: Arquitectura i societat

Un dels edificis més singulars de Mataró és l’antiga Presó, projectada per Elies Rogent.

L’edifici constitueix un testimoni de la societat del segle XIX i de la voluntat d’organitzar els espais públics segons nous criteris arquitectònics i socials.

La seva presència recorda que la modernització no va consistir només en fàbriques, trens i grans fortunes.

També va comportar noves institucions, nous serveis públics i noves maneres d’organitzar la ciutat.

La Presó forma part, juntament amb Torre Llauder, Santa Maria, la Nau Gaudí i la Casa Coll i Regàs, del grup patrimonial de les Cinc Estrelles de Mataró.

CAPÍTOL X

El segle XX: Guerra, dictadura i transformació

El segle XX va portar profundes transformacions.

La ciutat industrial va continuar creixent i la població va augmentar.

Les dècades centrals del segle van estar marcades per la Guerra Civil, la dictadura franquista i posteriorment la recuperació de les llibertats democràtiques.

Mataró va continuar mantenint una forta especialització industrial, especialment relacionada amb el tèxtil i el gènere de punt.

La indústria va arribar a ocupar milers de treballadors.

Segons dades històriques recollides per l’Enciclopèdia Catalana, el 1936 s’estimaven en 6.577 els treballadors ocupats en el gènere de punt a Mataró; després de 1939, el sector va tornar a expandir-se i el 1957 s’hi comptaven 372 empreses amb 5.484 obrers.

Però el model industrial canviaria profundament durant les darreres dècades del segle.

La globalització, la competència internacional i la transformació del sector tèxtil van provocar la desaparició o reconversió de moltes empreses.

Mataró va haver de reinventar-se.

CAPÍTOL XI

Del tèxti a la ciutat de serveis

La Mataró contemporània ja no és aquella ciutat dominada per les fàbriques tèxtils.

El sector serveis, el comerç, l’educació, les activitats professionals, la sanitat, l’administració i altres sectors tenen avui un paper fonamental.

Però la indústria no ha desaparegut de la memòria.

Les antigues fàbriques s’han convertit en equipaments, espais culturals o testimonis del passat.

El Museu del Gènere de Punt de Can Marfà és especialment important en aquest sentit: ajuda a conservar la memòria d’una activitat que durant més d’un segle va definir l’economia i la societat mataronines.

Així, la ciutat contemporània conviu amb una ciutat industrial que ja no existeix però que continua present en l’arquitectura, els carrers, els cognoms, les fotografies i els records familiars.

CAPÍTOL XII

Una ciutat de migracions

Mataró sempre ha estat una ciutat que ha rebut població.

Primer, persones procedents dels territoris propers.

Posteriorment, durant la industrialització, persones arribades d’altres zones de Catalunya i de l’Estat.

I durant les darreres dècades, persones procedents de molts altres països.

Les dades d’Idescat mostren que l’any 2025 Mataró tenia 22.778 residents de nacionalitat estrangera, un 17,34 % del total de població.

Aquesta diversitat forma part de la realitat actual de la ciutat.

La Mataró del segle XXI és, per tant, el resultat de moltes onades migratòries superposades.

Aquesta és una altra de les característiques que permet entendre la ciutat actual: Mataró no és una identitat estàtica, sinó una identitat que s’ha anat construint amb l’arribada de persones, idees, oficis i cultures diferents.

CAPÍTOL XIII

Els barris: La ciutat més enllà del centre

Una ciutat no és només el seu centre històric.

Mataró ha crescut fins a convertir-se en una ciutat formada per barris amb trajectòries i personalitats diferents.

La transformació industrial, el creixement demogràfic del segle XX i les diferents onades migratòries van provocar l’expansió urbana.

Aquesta expansió va modificar radicalment la relació entre el centre històric i les noves zones residencials.

La ciutat que abans podia reconèixer-se principalment al voltant de Santa Maria es va convertir en una estructura urbana molt més extensa.

Això explica una característica actual de Mataró: per entendre-la cal recórrer-la sencera.

Del centre a la perifèria.

Del mar a la muntanya.

De les antigues fàbriques als barris residencials.

CAPÍTOL XIV

Mataró i el mar

El mar continua sent una de les grans constants de Mataró.

La relació ha canviat.

El mar que antigament servia per transportar mercaderies és avui també espai de lleure, esport, passeig i activitat turística.

Les platges, el passeig marítim i el port configuren una façana marítima que connecta la ciutat amb el Mediterrani.

Però hi ha una idea especialment interessant:

Mataró mai no ha estat una ciutat simplement marítima.

Sempre ha estat una ciutat entre dos mons.

El mar davant.

La muntanya darrere.

I entre tots dos, una ciutat que ha crescut durant dos mil anys.

CAPÍTOL XV

La serralada litoral

Quan es parla de Mataró, sovint es pensa primer en el mar.

Però la muntanya és igualment important.

La Serralada Litoral forma el teló de fons de la ciutat i ofereix espais naturals que permeten entendre millor la geografia del municipi.

Des de determinats punts elevats, Mataró apareix com una ciutat disposada en pendent suau cap al Mediterrani.

Aquesta perspectiva permet comprendre una característica fonamental del territori:

la ciutat és un balcó entre muntanya i mar.

CAPÍTOL XVI

Les Santes: La ciutat que es celebra

La identitat d’una ciutat no es conserva només als museus.

També es conserva en les seves festes.

A Mataró, aquest paper correspon especialment a Les Santes, la Festa Major.

Durant aquests dies, la ciutat canvia.

Els carrers, places i equipaments es converteixen en espais de trobada i celebració.

La festa connecta generacions i converteix el patrimoni immaterial —els gegants, els actes tradicionals, la música, els focs i les celebracions populars— en una part essencial de la identitat mataronina.

És una ciutat que, durant uns dies, deixa de ser només espai físic.

Es converteix en comunitat.

CAPÍTOL XVII

Mataró, ciutat de cultura i memòria

El patrimoni de Mataró és molt més extens que els cinc grans monuments.

Museus, arxius, biblioteques, entitats culturals i associacions mantenen viva la memòria de la ciutat.

El Museu de Mataró, l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Comarcal del Maresme tenen un paper fonamental en la conservació dels documents que permeten reconstruir la història local.

A través d’aquests arxius es pot anar molt més enllà de la història general.

Es pot arribar a la història de les famílies.

Dels carrers.

De les cases.

De les fàbriques.

Dels oficis.

Dels naixements i matrimonis.

De les persones que, generació rere generació, han construït la ciutat.

Aquesta documentació és especialment important quan volem passar de la història de Mataró a la història dels mataronins.

CAPÍTOL XVIII

Les cinc de Mataró

Potser una manera d’entendre la ciutat és imaginar que en realitat n’hi ha cinc.

La Mataró romana

La ciutat d’Iluro i les seves explotacions agrícoles.

La Mataró medieval

La vila que creix al voltant de Santa Maria.

La Mataró comercial

La ciutat que mira cap al mar i cap a Amèrica.

La Mataró industrial

La ciutat del vapor, les fàbriques, el gènere de punt i el ferrocarril.

La Mataró contemporània

La ciutat de més de 130.000 habitants, diversa, metropolitana, cultural i oberta al Mediterrani.

Però aquestes cinc ciutats no estan separades.

Conviuen.

A Torre Llauder hi ha Roma.

A Santa Maria hi ha la ciutat medieval i barroca.

A Can Marfà hi ha la indústria.

A la Nau Gaudí i a la Casa Coll i Regàs hi ha la modernitat de finals del segle XIX.

I als carrers actuals hi ha totes les etapes anteriors.

EPÍLEG

Una ciutat que continua escrivint la seva història

Mataró no és només allò que conserva.

És també allò que està construint.

La ciutat que va néixer com Iluro, que va créixer com a vila medieval, que va mirar cap al mar, que es va industrialitzar, que va portar el primer ferrocarril de la Península i que va produir alguns dels edificis més interessants del modernisme català continua evolucionant.

La seva història no acaba en una data.

Continua cada dia.

En una plaça.

En una escola.

En una fàbrica reconvertida.

En una botiga.

En un tren que arriba a l’estació.

En una família que conserva fotografies antigues.

En un document guardat en un arxiu.

En una persona que recorda com era un carrer fa cinquanta anys.

I és precisament aquesta suma de petites històries la que permet entendre la gran història.

Mataró és una ciutat feta de capes.

Roma sota els carrers.

La vila medieval sota la ciutat moderna.

La indústria sota els nous equipaments.

El passat familiar darrere de cada cognom.

I el mar, sempre al davant.

Potser aquesta és la millor manera de definir-la:

Mataró és una ciutat que ha canviat moltes vegades sense deixar mai de ser Mataró.

Cronologia Essencial

Data	Esdeveniment
c. segle I aC	Fundació d’Iluro
Època d’August	Desenvolupament de la vil·la de Torre Llauder
801	Documentació medieval d’Alarona
Segle X	Desenvolupament del nucli medieval al voltant de Santa Maria
1424	Mataró passa a ser «carrer de Barcelona»
Segles XVIII-XIX	Expansió del comerç marítim i connexions amb Amèrica
Segle XIX	Industrialització i expansió del tèxtil
1848	Inauguració del ferrocarril Barcelona-Mataró
Finals s. XIX	Apogeu industrial i desenvolupament del modernisme
1896-1898	Construcció de la Casa Coll i Regàs
Segle XX	Gran expansió urbana i demogràfica
Segle XX-XXI	Transformació de la indústria cap a una economia més diversificada
Actualitat	Mataró, capital del Maresme, amb més de 131.000 habitants

La data de 1848 és especialment significativa: el 28 d’octubre es va inaugurar la línia Barcelona-Mataró, considerada la primera línia ferroviària de la Península Ibèrica.

El cinc grans símbols patrimonials

L’Ajuntament de Mataró identifica cinc monuments especialment representatius del patrimoni de la ciutat:

1. Torre Llauder — Mataró romana
2. Santa Maria i el Conjunt dels Dolors — Mataró barroca
3. La Presó — Mataró del segle XIX
4. Nau Gaudí — Mataró industrial i modernista
5. Casa Coll i Regàs — Mataró modernista

El mateix Ajuntament els presenta com cinc moments històrics diferents que permeten explicar l’evolució de la ciutat.

Bibliografia i fonts per continuar la recerca

Per convertir aquest text en una obra realment documentada sobre Mataró, les fonts principals que utilitzaria serien:

• Ajuntament de Mataró — història, patrimoni, equipaments i documentació municipal.
• Museu de Mataró — arqueologia, història i patrimoni.
• Arxiu Municipal de Mataró — documentació històrica de la ciutat i de les famílies.
• Arxiu Comarcal del Maresme — documentació històrica comarcal.
• Idescat — dades demogràfiques i territorials actuals.
• Enciclopèdia Catalana — història econòmica, industrial i demogràfica de Mataró.
• Documentació específica del 175è aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró, que inclou estudis sobre Miquel Biada, el ferrocarril i la transformació de la ciutat.