Sobre mi

Totes les coses tenen un inici. I penso que el meu comença quan era petit.

Era un nen a qui li agradava aprendre, especialment quan pel mig hi havia números, experiments o algun aparell que es pogués manipular per saber com estava fet i com funcionava. Les matemàtiques, la física, la química… em despertaven molta més curiositat que la literatura o la història.

L’esport també va ser una via per demostrar-me i demostrar que allà estava per donar tot el que pogués per guanyar partits del que fos: futbol sala, natació, tenis, tenis taula, squash … el que fes falta.

Suposo que aquella manera de ser m’ha acompanyat tota la vida.

I va arribar la informàtica

Quan va arribar el moment de decidir què estudiar, bona part del meu entorn ho tenia força clar:

«Tu hauries d’estudiar informàtica.»

Era una disciplina que encaixava amb moltes de les coses que m’agradaven i, en aquell moment, començava a obrir un món de possibilitats.

No m’hi vaig pensar gaire i vaig fer cas.

Als anys vuitanta vaig començar la formació en Informàtica de Gestió, en una època en què la tecnologia era molt diferent de la que coneixem avui. I vaig tenir la sort de poder compaginar els estudis amb feines relacionades; treballar de dia i estudiar de nit.

Això em va permetre una cosa que considero molt valuosa: aprendre i, gairebé al mateix temps, posar en pràctica el que estava aprenent. Clar que va arribar un punt en el que aprenia més treballant que estudiant i algun professor em deia «no facis servir aquestes instruccions de programació perquè encara no les hem explicat» per acabar responent jo amb un «ja, però és el que fem servir a la feina i no puc donar passos enrere; jo no diré res a ningú!!» 😄

Un camí que no ha estat mai del tot recte

La meva trajectòria ha estat una mica diferent de la d’aquells que tenen clar des del principi quin camí volen seguir.

Vaig començar fent dibuix tèxtil per a jacquards. Després van arribar la programació d’aplicacions informàtiques, la comptabilitat i fins i tot l’adjunt de gerència en una empresa familiar dedicada a la construcció de maquinària tèxtil.

Entremig, i degut a l’època que era, també en va tocar anar al servei militar obligatori. Per sort vaig poder anar-hi amb els estudis totalment acabats i amb mentalitat oberta: «si aquí hi haig d’estar un any, millor aprofitar per aprendre coses noves i passar-ho el millor que es pugui». Doncs sí, alguns ja van observar aquesta actitud i em van enviar a fer uns quants cursos per poder anar pujant graus, per així adquirir especialitzacions militars que poder algun dia poden servir per alguna cosa. Però això ja és una altra història. 😄

Després van arribar dues etapes especialment importants en la meva vida laboral: Olivetti i el Centre Tecnològic Cetemmsa (al 2015 tots els Centres Tecnològic de la xarxa Tecnio de la Generalitat de Catalunya es van fusionar per passar a dir-se Fundació Eurecat).

A Olivetti vaig poder posar en pràctica bona part del que havia estudiat: anàlisi funcional, disseny i desenvolupament d’aplicacions informàtiques, la seva implantació i els plans de manteniment i millores. En aquella època vam poder començar a muntar ordinadors, peça per peça per adaptar-los a les necessitats de cada client, així con configurar xarxes informàtiques i sistemes del tipus client-servidor.

Va ser, per dir-ho d’alguna manera, una mena de graduació pràctica del que havia estudiat.

Quan la tecnologia va sortir de la pantalla

A Cetemmsa la tecnologia va començar a prendre una altra dimensió.

Vaig deixar progressivament el desenvolupament d’aplicacions per endinsar-me en la innovació, les diagnosis tecnològiques, els projectes de recerca i la transferència de coneixement.

Van aparèixer conceptes com els Smart Objects, els Smart Textiles, les Smart Cities o la identificació d’objectes mitjançant RFID.

I també va arribar una altra faceta que he mantingut al llarg dels anys: explicar la tecnologia.

Cursos, conferències, xerrades, classes magistrals … orientats a estudiants, professors, empresaris, professionals associacions empresarials …

Amb el temps he anat descobrint que una tecnologia és molt més interessant quan deixa de ser simplement tecnologia i es converteix en una solució.

I que el coneixement té molt més valor quan es comparteix.

Un canvi de direcció… sense canviar de camí

L’any 2017 va venir un altre canvi important.

Amb la creació d’Eurecat a partir de la integració dels diferents centres tecnològics de la xarxa TECNIO, vaig veure una oportunitat per assumir un nou repte: la responsabilitat dels Serveis Generals i les Infraestructures de la seu d’Eurecat a Mataró.

Podria semblar un canvi radical.

Passar de la informàtica a un àmbit molt més proper a l’enginyeria, les instal·lacions, les normatives legals que ho regulen tot, els controls i les auditories.

Però, mirat amb perspectiva, crec que no era tan diferent.

Perquè un edifici també és un sistema.

Hi ha energia, climatització, sistemes de seguretat, manteniments, sistemes d’emergències, instal·lacions tècniques, persones, proveïdors, pressupostos, obres, processos i tecnologia.

I tot ha de funcionar.

Quan alguna cosa falla, algú ha d’intentar entendre què ha passat, trobar una solució i aconseguir que torni a funcionar.

I això continua connectant molt amb aquella curiositat que tenia de petit.

Entendre les coses.

Buscar com funcionen.

I intentar millorar-les.

Encara aprenent

La meva formació no es va acabar quan vaig acabar els estudis.

De fet, probablement va començar aleshores.

Al llarg dels anys he anat incorporant coneixements en àmbits molt diferents: ciberseguretat, Big Data, Business Intelligence, desenvolupaments per a webs i mòbils, innovació, gestió empresarial, prevenció de riscos i, evidentment, moltes altres coses que han anat apareixent pel camí.

No perquè tingui cap obsessió per acumular títols o certificats.

Simplement perquè m’interessa saber com funcionen les coses.

I perquè encara avui em continua passant el mateix que quan era petit: si alguna cosa em desperta curiositat, necessito saber-ne més.

El fil conductor

Mirant enrere, he passat per moltes etiquetes diferents:

Dissenyador gràfic.

Comptable.

Programador.

Consultor tecnològic.

Responsable de TI.

Assessor d’innovació.

Formador.

Divulgador.

I actualment responsable d’infraestructures i serveis generals en la seu de Mataró de la Fundació Eurecat.

Són etapes diferents, amb funcions diferents i en moments molt diferents.

Però crec que totes tenen un fil conductor.

La curiositat.

Les ganes d’aprendre.

I aquesta necessitat una mica difícil d’explicar sobre com fer que les coses funcionin millor.

També m’agraden els reptes. I no només els professionals.

A casa també m’agrada arreglar i millorar coses, experimentar, investigar, buscar solucions i posar-me a resoldre tot allò que penso que puc resoldre.

Al capdavall, pocs industrials entren a casa a fer alguna cosa. 😄

I encara queda camí

Després de molts anys treballant, hi ha coses que valoro molt més que qualsevol càrrec o títol: l’experiència, la capacitat d’adaptació, haver après de moltes persones, haver pogut ajudar-ne d’altres i, sobretot, continuar tenint ganes d’aprendre.

És una gran satisfacció comprovar que, amb els anys, el cap continua funcionant com una esponja.

Aprendre alguna cosa nova.

Entendre-la.

Aplicar-la.

Millorar-la.

I tornar a començar.

No sentir-se estancat és, probablement, una de les millors sensacions que hi ha.

I aquesta web?

Aquesta web no pretén ser un altre currículum.

El currículum ja explica, més o menys, què he fet. (i està disponible al meu perfil de LinkedIn –versió d’infografia i versió llarga–)

Aquí m’interessa més explicar què m’interessa.

La tecnologia, la innovació, els projectes, les idees, les coses que aprenc i aquelles preguntes que, de tant en tant, em porten a investigar alguna cosa simplement perquè vull saber-ne més.

I és precisament per això que també hi haurà articles de tecnologia.

No amb la intenció de donar lliçons, sinó amb la de compartir allò que vaig descobrint, experimentant o aprenent pel camí.

Perquè després de tants anys he arribat a una conclusió força senzilla:

probablement no hi ha una bona edat per deixar de fer-se preguntes.

Només una mala edat per deixar de tenir curiositat.

Benvingut/da.

Sóc en Vicenç Llobet.

I aquesta és una part del meu camí.